En la mort del germà (A.C.S.)
Germà, si tu te'n vas
perdo molt més que si perdés el braç
i si perdés una parcel·la d'ànima.
Germà, no sospitava el gran esglai,
mutilador del temps i de l'espai,
que cobre l'halo del teu cos exànime,
bo i projectant -me al caire d'un avenc
d'una buidor infinita que no entenc
i en va intento comprendre...
Quan demà dematí se t'enduran
germà, un bon tros de mi amb tu enterraran,
content de compartir la teva cendra.
[...]
Serà, segur, en el gran repòs de Déu,
que tens ben afanyat, oh germà meu,
tu pel greu sofriment, jo pel desfici
d'haver-te abans malalt i ara absent:
si és per a retrobà'ns eternament
acceptaré, silent, tant sacrifici.