La humitat d'un plomall d'aigua peixa molsa i falgueres d'un jardí casual. El brollador de petites canelles murmureja infinites variacions d'una tonada, música sense veu, ni instrument, ni solfa. L'aigua canta i parla, si s'escolta cor endins, si la humilitat hi porta, si el crit d'orgull es guarda, si la mirada esdevé neta. Els homes per l'aigua han fet brega cega i rebatuda. Han trasbalsat l'ordre del sentit descendent i dels camins de la natura, per bé necessari seu i per lucre en la disbauxa del poder. Jo, simplement, cobreixo, amb fina arquitectura, la pau d'un bell, gran i antic rentamans, tothora, amb poca aigua, saciat.