La capital andorrana no presenta pas gran aspecte...

La capital andorrana no presenta pas gran aspecte: té l’aire d’una d’eixes poblacions muntanyenques d’importància relativa, i és rònega, trista, sense cap animació, de carrers desiguals, amb cases negres, i compta amb escassíssims recursos. Al passar pels seus carrers, gairebé solitaris, un se creu transportat a una època molt llunyana, en plena Edat Mitja.

La plaça, emperò, és espaiosa i bonica, la mellor de la Vall. Les cases són grans, enlletgint-les el veïnatge de la carnisseria i de la presó, rònegues i brutes edificacions. És remarcable i típica la casa dita d’en Guillemó, que ocupa tot un costat de la plaça i té el tipo de rica masia, de venerable casa pairal catalana amb severa fatxada i grandiosa galeria al costat; palau de pagès, en una paraula. En la plaça es troba també el comerç d’en Rossell (a cal Cintet), el qual, amb tot i no ésser gran cosa, és el mellor basar de les Valls. La magnífica casa que ocupa pertanyia a l’antiga família Areny i va ésser en altre temps residència dels jesuïtes. També s’hi troba l’única farmàcia del país, no mal proveïda.

Al mig de la vila, assentada en una gran penya i dominant a vol d’aucell la vall del riu, com presidint-la, se troba la històrica Casa de la Vall, palau, com si diguéssim, o casa senyorial del Govern d’Andorra, on se reuneix el Consell i on els batlles o jutges episcopal i francès tenen llur tribunal. Allí es guarden els documents oficials de totes les parròquies o municipis.