La Capella

La Capella

 

L'església nova riu sota el cel

mes és son riure bon xic crudel.

 

L'humil capella que buida resta

enyora els càntics, l'esclat de festa:

 

La seva verge li han robat.

L'església nova se l'ha quedat.

 

Tot és per ella cant de lloança

i tu ho esguardes amb greu recança.

 

Oh capelleta calma ton plor

que oblidada no has de ser, no.

 

Seràs tu sempre l'estoig de Núria

pels que et vegeren l'altra centúria.

 

Tots quants t'imploren sent lluny d'aquí,

veuran la Verge dintre ton si.

 

I resplendenta de llum encesa

viuràs per sempre en ta vellesa.