La botiga de «can Ripoll», negra com totes les ferreries...

La botiga de «can Ripoll», negra com totes les ferreries, era força espaiosa, amb la fornal a mitja botiga i entrant a mà dreta, ben arraconada per tal que hi hagués força espai lliure, a l'hora de ferrar el bestiar o construir algun carruatge.

L'ofici de ferrer, per allà els anys trenta, abraçava un ample ventall d'activitats i feines, des de ferrar tota llei de bestiar com cavalls, matxos i ases -i respectives femelles-; construir i adobar carros, jardineres, victòries, xarrets, i tota mena de carruatges de tracció a sang; forjar, collar i llossar les eines per a treballar la terra, així com les de tall per «anar a bosc»; també els estris dels paletes, pouaires, etc., etc. I poso etcètera, perquè la llista seria tan llarga i variada, que esmerçaria més d'una pàgina per enumerar-les i de fet, aquesta llista ara no ve pas al cas. Allò que vull significar, és que la clientela era ben nombrosa i per aquesta circumstància, els dies, com ja he dit, de pluja o de molt de fred, s'hi aplegava molta gent a la botiga i principalment a l'entorn de la fornal, gaudint de l'escalfor del focarràs, tota vegada, que els esmentats jorns, a més de ferrar, el pare els dedicava a la forja, i així entre calda i calda poder fruir i participar de les animades tertúlies, que creieu, eren ben sucoses.