La barretina
Cançó de l'últim barretinaire de França, dedicada
al pintor olotí d. Joaquim Vayreda
Quan a Olot jo l'aprenia
mon ofici dava pler,
cada poble a on floria
me semblava un claveller.
Mos clavells i roses veres
jo plantí en eixes riberes,
eren, ai!, jardins les eres
i jo n'era el jardiner.
So barretinaire
de Prats de Molló;
me diuen cantaire,
mes no canto gaire,
mes no canto, no.
Com la flor de la magrana,
queia bé al bosc i al jardí,
los mes vells la duien plana,
los mes joves de garbí;
des de Nàpols a Marsella
no floria un port sens ella,
era en terra flor vermella,
en la mar coral del fi.
So barretinaire
de Prats de Molló;
me diuen cantaire,
mes no canto gaire,
mes no canto, no.
Catalana és esta terra,
los vilatges catalans,
català lo pla i la serra,
mes de França els habitants.
Canigó de blanca vesta
diu: —No entenc la parla aquesta."
Lo Pirene li contesta:
—Ni els d'ací són com abans! —
So barretinaire
de Prats de Molló;
me diuen cantaire,
mes no canto gaire,
mes no canto, no.
Catalunya pàtria dolça,
com se perden tes costums!
Lo de casa se t'empolsa
i amb lo d'altres te presums:
tes cançons les oblidares,
tos castells los aterrares,
en les flors de l'hort dels pares
ja no troba el fill perfums!
So barretinaire
de Prats de Molló;
me diuen cantaire,
mes no canto gaire,
mes no canto, no.
Si no venen pas de França
ja tos trajos no són bells,
cada moda ton or llança
per vestir-te d'oripells.
Tu també et tornes francesa,
Barcelona la comtessa;
la corona si t'han presa,
tu a l'encant vens tos joiells.
So barretinaire
de Prats de Molló;
me diuen cantaire,
mes no canto gaire,
mes no canto, no.
Ja ton poble, Catalunya,
fins oblida el teu parlar,
i a algun fill quan se t'allunya
se'l coneix pel renegar!
Se t'estrenyen les fronteres,
se t'esqueixen les banderes;
ulls que et veren gran com eres,
què faran, sinó plorar?
So barretinaire
de Prats de Molló;
me diuen cantaire,
mes no canto gaire,
mes no canto, no.
Puix te'n vas, oh barretina,
de Conflent i Vallespir,
com pel maig la clavellina
no hi tornaràs a florir?
Mes si fuigs de terra plana,
queda't en la muntanyana;
oh bandera catalana,
abriga'ns fins a morir!
So barretinaire
de Prats de Molló;
me diuen cantaire,
mes no canto gaire,
mes no canto, no.
Mon ofici és mort a França
i en Espanya morirà,
si no serven eixa usança
Vic, lo Camp i l'Empordà.
Si se'n va d'eixos paratges,
en firals i romiatges,
ja ningú dirà als veïnatges:
«Allí passa un català!»
So barretinaire
de Prats de Molló;
me diuen cantaire,
mes no canto gaire,
mes no canto, no.
Les barretines vermelles
i el carmesí mocador
eren un camp de roselles
mogut pel vent de l'amor.
N'ha passada la tempesta
i sols una que altra en resta;
lo temps m'ha gelat la testa
i això m'ha gelat lo cor!
So barretinaire
de Prats de Molló;
me diuen cantaire,
mes no canto gaire,
mes no canto, no.
Lo meu fill vol altre ofici
anc que sia lo del camp;
puix que aqueix nos du a l'hospici
la botiga avui tancam.
Adéu Prats, adéu Cerdanya,
amb mes roses de muntanya
jo me'n vaig a morir a Espanya,
que és morir plegar lo ram!
Fui barretinaire,
mes, ai!, ja no en só;
me diuen cantaire,
mes no canto gaire,
mes no canto, no.