Ja he al·ludit a Sant Joan alguna vegada, i sobretot en parlar dels pelegrins de les Useres, però potser és hora de donar-ne una notícia més precisa, i resumida, perquè Sant Joan, i Penyagolosa, pertanyen al terme de Vistabella. El Penyagolosa, 1.814 metres, el cim més alt del País Valencià, només és accessible pel nord, per Sant Joan, i quan fa més efecte és quan se'n veuen les altres cares. Demà el veuré, espero, des de llevant, de més a prop que avui i que ahir, i esborrona la verticalitat de les seves parets. No és estrany que el poble l'hagi convertit en una muntanya mítica. D'on prové golosa —de dolç no en té res, aquest cim— ha estat molt discutit, sovint proposant etimologies inversemblants, i jo m'apunto a l'opinió de Coromines, no tan sols per respecte sinó perquè em sembla molt bella: niu d'àguiles. Fins i tot arribo a veure el cim com si fos un cap d'àguila, i és que aquesta muntanya ha desvetllat tota mena de fantasies. Alvar Monferrer ho recull molt bé: «Es conten nombroses llegendes pels masos i pobles del voltant, referents a tresors amagats, avencs erràtics que apareixen on menys hom pot sospitar, cadàvers vivents, bruixes i dimonis que habiten les nits i els llocs més obscurs i intrincats, famoses nits de Sant Joan quan el solstici ho arrabassa tot de dalt a baix...». Aquestes creences sobre els misteris del Penyagolosa han perdurat en una versió absolutament moderna: «Hi ha qui diu que el massís del Penyagolosa és fita obligada de pas d'ovnis».
A la falda d'aquest cim s'alça el santuari de Sant Joan de Penyagolosa, només una mica més enlairat que Vistabella. L'edifici actual —n'hi havia un de més antic— va ser construït a partir de 1706. Es conserva una part del convent, que ara fa les funcions d'hosteria, i cal tenir present que la festa del santuari no se celebra per Sant Joan, sinó el 29 d'agost, quan es commemora la degollació del sant. Però no sembla que calgui esperar cap festa determinada. L'anada a Sant Joan és una excursió acreditada i una devoció popular, l'accés s'ha fet fàcil, l'hosteria reconforta i la pineda és acollidora. I la presència del mossèn assegura que no baixaran les bruixes i els dimonis del Penyagolosa.