Irem a collir violetes
Irem a collir violetes
a la vall de Sant Daniel.
Quan les primeres orenetes
travessen la blavor del cel
i creix la fulla en el brancatge
enyoradís del maig i els cants,
sospiren totes les violes
per perfumar les teves mans.
Ara ha vingut la primavera
i l'hivern, plorós, ha fugit.
La fumera tremola, clara,
damunt el cel empal·lidit;
el riu s'esmuny i remoreja
més dolçament, i un escampall
de violetes es desmaia
entre les herbes de la vall.
Amor, collim-les, ans no morin
dessota el bes cruel del sol.
Guaita el sembrat i la passera,
els marges verds del corriol
i les violes amagades
(fresca rosada, cucs de llum)
que van teixint sota els teus passos
una boirina de perfum.
Deixem les pedres del vell temple
i el riu que resa, fugitiu.
El meu amor al temps escapa,
canta en veu baixa com el riu.
De l'estelada que espurneja
ha pres la roentor i la pau
i és ample com la portalada
i com les lloses de la nau.
Però la vall riu i verdeja
sota l'oratge del matí,
i les violes se t'acosten
vorejant el nostre camí.
Si la teva mà les agafa,
cada flor lluu com un estel.
Irem a collir violetes
a la vall de Sant Daniel.