Invocació al camí
Camí, pel meu amor, voldria roses
-per a mi no en calen pas-,
pel meu amor, florides copioses
d'acàcies i lilàs.
Pel meu amor, un cel sempre claríssim
i, a prop, el refrigeri d'una font
-que si ens perdéssim o ens abaltíssim,
pel seu flabioleig, sabéssim on-.
Pel meu amor voldria un aire tebi
harmoniós d'oreig i rossinyols
per entre els arbres... i un de fruiter que elevi
per a ell només, el fruit rosat i dolç.
Camí deixa per tant l'obaga abrupta
i estalvia'm encara l'escatir
si la basarda, el cansament i el dubte
l'afermarien més o menys en mi.