... i vam caminar una estona llarga sense canviar cap paraula, passeig de Colom enllà i els soldats que feien guàrdia a Capitania General ens van mirar amb ulls suspectes i jo en aquells moments hauria volgut ser el soldat que s'estava a la porta de la garita, tan alt, amb l'uniforme verdosenc, els maneguins blancs, el casc i el fusell, llavors m'atreia la vida artificiosament aventurera dels soldats, però no ho vaig confessar en veu alta perquè en Bernat caminava abstret i en desembocar a la Porta de la Pau, a frec del monument de Colom, va dir, anem a veure les golondrines, i un cop al peu de les escales va distendre la vista, com si volgués travessar l'empara de les noves drassanes i abastar la mar oberta, saps què m'hauria agradat ser?, què?, mariner, però no pas d'un vaixell gros, sinó mariner d'una barca que fos meva i amb la qual pogués navegar tot sol, dies i dies sense veure ningú, només l'aigua i el cel, i els vents i l'horitzó, que no s'acaba mai, va moure el cap i jo, doncs a mi no em faria cap gràcia trobar-me sol enmig del mar, i ell, perquè tu veus el mar com un enemic i el seu poder t'esvera, però per a mi representa un altre món ple de vida i de misteri que espera la meva arribada i que em permetria d'edificar una vida que seria diferent de totes i que només jo viuria, i jo, home, si fos com dius, ho vaig dir perquè sí, per contestar alguna cosa, però tampoc no el vaig entendre i m'avorria, pensava en la pel·lícula de guerra que m'havia perdut i en la fumerola bruta que davallava sobre la ciutat amb el capvespre i que tot ho tenyia de gris, esborrava els contorns com si no existissin i llavors la ciutat semblava petrificada, immobilitzada, difunta, una ciutat que no és perquè cada dia mor, i mor un dia darrere l'altre perquè fa una pila d'anys que va deixar d'alenar i en Bernat era l'únic que no se n'adonava, perquè, des del mirador de les escaletes que s'enfonsaven en l'aigua fastigosa de l'embarcador de les golondrines cercava l'acolliment d'un altre món inaccessible i per aquesta raó era l'únic ésser viu de la ciutat morta del diumenge cap al tard, i jo m'entristia, demà altra vegada l'escola, els quatre viatges, els llibrots, les llibretes, esmorzar, dinar, berenar, sopar, dormir, el submarí-fantasma-amb-missió-especial-que-comandava-Gary Grant i aquell beneit allà a peu dret, estaquirot de cera, mai més Agustí, un altre dia li diràs que se'n vagi a la merda i tu al cinema, que s'ho faci, què s'ha cregut?