I teníem fàbriques. Moltes fàbriques. Fàbriques que engegaven quan encara feia nit i plegaven Déu sap quan, fins que van arribar els del sindicat i van posar els rellotges a l'hora. En teníem tantes, de fàbriques, sobretot de teixits i del ram de l'aigua, que una vegada, en època d'eleccions, en una d'aquelles nervioses visites d'en Francesc Cambó a l'Ateneu Regionalista, en una arenga inspirada, se li acudí de dir, o de repetir, que el Poble Nou s'anava convertint en la Manchester catalana. Ho van entendre pocs, ben pocs, però la frase va fer molt efecte, tingué èxit, i, durant anys, la gent l'anava repetint com si es tractés d'una gran, d'una sublim sentència.