I després venia la Pasqua Granada amb la festa dels Sants Màrtirs, Patrons de la Ciutat; los actes literaris i religiosos de la il·lustre Acadèmia de Sant Tomàs, i Corpus, lo beneït, amb sos esplendors litúrgics i ses magnificències ciutadanes. La sortida dels Gegants de Casa de la Ciutat amb lo Cap-de-Llúpia, la saludaven els nois amb gran cridòria, i també la gent gran amb alegria silenciosa, però molt expressiva. Havíem entrat a l'estiu, i a la gran plaça Major els dies de mercat i els diumenges sobretot s'hi sentia aquell aroma frescal de les fruites primeres, i sota les voltes de can Besalú i a la placeta de can Beuló, les cistelles de madoixes del Montseny i de la Guilleria llençaven sa flaire, com uns incensers de la natura fecundada per les pluges de maig i els sols de juny. Al pla de la Creu, o sia davant de Santa Clara, hi sonava la trompeta de llauna dels segadors a primera hora del matí, esperant qui els anàs a contractar, i pels porxos i finestres responien les guatlles amb el seu garrameu-blat segat, blat segat.