1963
Homenatge de València a Raimon al Teatre Principal.
I per fi vam amollar els bous
embolats de la sang en un dia de festa,
al cor de la plaça del poble.
Ell cantava les paraules justes per a encendre
la traca de la sang i de la ràbia,
combregades amb tanta roda de molí
dia i nit, nit i dia... mesos i anys
arrapant fulles i més fulles grogues
del calendari sagrat d'aquest rovell de dos ous
que reclama l'oli, el foc i el guisat
que només, amb un esguard tan sucós
com el nostre moll dels ossos,
es podia anar fregint.
I heus ací que el joglar esmunyit
per la mànega de la terra
i empeltat d'un bon fuster,
escollia la llenya ben seca de la cançó
i botava foc a la festa major sense clavaris.
I tothom, tirant ben lluny les crosses,
es palpava la fortalesa de les cames
mentre els ulls li bramaven tot el miracle
del lliurament d'una terra als seus homes.
El meu seny d'arrop i talladetes,
m'han impedit d'adobar-vos-ho
amb un allioli més planer.
En obrir-se les portes,
l'aire del carrer empudegà
dos mil somnis mig embastats.