Gras i pàl·lid, sensació de burgès, no essent-ho. Galtes d'una flonjor agrisada, gris de Santiago Rusiñol.
Tímid, bondadosament sensible, quequeja una mica, endut pels nervis «interiors». Correctíssim, incapaç d'ofendre un mosquit.
Arxiu vivent de records d'escenaris i artistes barcelonins d'abans del 36, els fa reviure, agudament, dins d'un nimbe romàntic, tenyit d'humaníssima melangia.