Flors de mar
És l'hora que em plau, i és l'hora més dolça
de blau destenyit i viola clar;
l'arena que es mulla és un llit de molsa,
i tota la mar sembla sospirar.
És l'hora serena, allà les Alberes,
aparen servar la gran plenitud,
la vinya verdeja encara en les serres
quan l'oliu s'ensonya en la quietud.
Pàl·lida, la mar pren color de lloses,
el sol a la posta enrogeix el Port,
i deixa dins l'aigua un ramell de roses
que l'ona m'acosta, i no els cull l'amor...