Falset té dues cares —en el bon sentit de la frase. La cara que dóna a la carretera i la cara que mira endins. Poques vegades hem vist un contrast tan accentuat. Si arribats a Falset caieu en la temptació de quedar-vos en aquest punt de la carretera que sembla ésser el centre, és possible que aviat us sentiu decebuts. La vila i la carretera s'han posat d'acord d'una manera impersonal. Que la carretera és important, ho demostren els cafès-fondes, el Nacional i l'Sport, que són els dos únics establiments del ram posats al dia de tot el Priorat. La improvisació progressista de la vila és una prova de la vocació de capital moderna que, malgrat les seves limitacions, té Falset.
Ara bé, cal no perdre's la segona cara de Falset, la que mira endins —que és una cara de noble discreció. Dóna bo de fer-hi unes quantes voltes, i a cada volta la vila es fa més amiga i més bonica. Fins que s'arriba a la Quartera, que és el nom de la plaça-passeig del Falset de debò. Porticada, neta i polida, ornamentada a la moderna però conservadora d'un aire tradicional, la Quartera és la peça urbanística més senyora del Priorat —burgesament senyora. Aquí sí que queda justificada la capitalitat de Falset. Aquest matí plujós de diumenge la gent baixa per la Quartera després de sortir de missa. La gent d'una certa edat aprofita els porxos; les noies i el nois, pel centre, reben les quatre gotes amb viva alegria, com una diversió.