Esprit de valencianisme (fragment)
IV
Catalunya és un poble
digna d'imitació,
i encara d'eixa terra
hi ha que depèndrer molt.
¡Fora individualisme!
¡Visca la germanor!
Los catalans ho entenen:
¡la pàtria és sobre tot!
Lo cel, en ella, al nàixer
vérem més lluminós,
a on per primera volta
pujà nostra oració;
en ella nos mostraren
les primeres lliçons,
de l'art o de l'ofici
que nos tocà per sort;
en ella defenguérem
contra estrangeres hosts
l'honra, los béns, la vida
que li devem tot hom;
en ella s'engendraren
nostres primers amors,
i nos donà una esposa
los fills de nostre cor;
en ella en pau sojornen
nostres antecessors,
i ella de nostra tomba
serà lo sagrat lloc.
¿Com, puix, no beneir-la?
¿Com no adorar-la, com?...
Ses bones coses velles
i sos avanços nous
units amb savis llaços
mantIndrer d'ella en pro
siguen, ¡oh, fills de Túria!,
nostres aspiracions;
i, al fi, dirà algun dia
lo Rat-Penat gloriós:
«València sobre Espanya,
i Espanya sobre el món!».
Valencianista em diuen;
valencianista sóc;
¡tot s'ho mereix València!
¡Per a València és tot!