És una fantasia senzilla lo que va a veure el lector en aquest llibre? És un poema? ¿És una llegenda? És un cabdell d'idees i de versos sense cap ni centener? No ho sé. A últims d'estiu de 1880 una particular casualitat me dugué a passar uns quants dies en lo solei de Canigó; vegí la muntanya, trepitgí ses congestes que tot l'any blanquegen, baixí al monestir de Sant Martí, coneguí la llegenda del Comte Guifre que recorden tots nostres vells cronistes, sentí parlar i parlí d'encantades als pagesos i pastors, de monjos i monestirs a les ànimes piadoses, doní la volta a la muntanya, la torní a pujar segona i tercera vegada i me'n torní enamorat del Rosselló i d'eix cantó de Pirineus, que correguí després acompanyat de bons llibres i de millors amics.