En lo any 1888 se presentà lo que cada quants anys passa:no va ploure en tota la primavera i presentant-se un estiu molt rigorós per les secades i veent que de l'aigua que manava de dita font no n'hi havia prou per lo mantenimentdels horst i del comú, i veent que l'aigua que s'esparramava per lo mal cuido per los veïns i lleves que formava la cinglera hi ha per detràs del dipòsit de la Font, que en dit cingle los passats antics edificarenuna resclosa, que medi de dita resclosa anava l'aigua en son lloc natural. Però vingueren en lo any 1855, en lo dia 21 de setembre, un excés de pluja que Déu nos lliuri d'ells. Va baixar una torrentada molt ferma que s'emportà la resclosa a dalt dita i amb la runa de noguers i oliveres i demés arbres i roques que féu baixar l'aigua van embussar lo forat del pontet que es pasa i, també, s'embussà lo pas de l'aigua de la paret del tiny, que era travessera des d'on surt la Font dels Paraires, a tocar la casa dels tinys, avui lo matadero públic. I embussats que foren aquestos passos obligaren a embotir l'aigua de tal manera que s'encaminà per lo carrer de la Font cap a la cas del senyor Cavaller d'Olsina i baixant per la baixada qui va al carrer de Sant Joan i per lo carreró aquelll cap al torrent hasta que reventà la paret del tiny. Aleshores, tornà per sa via después d'haver-se'n endut una dona i un tocino, que donant-li menjar com de l'aigua costum s'emportà els dos i después, que de a una dona motiu li deien "l'àvia peluda", que durant la pujada de l'aigua va estar agafada a l'anella de l'església de Sant roc, cridant-li la gent que hi havia que s'aguantés fort, quan s'abaixà l'aigua la van anar a buscar.