En la mort del cardenal Vidal i Barraquer
Llençat del soli per la turba impia
i per fills vostres incomprès, proscrit,
una terra estrangera us acollia.
i un auster claustre us donà taula i llit.
Noble grandesa d'ànima emmagria
les vostres carns: tot, ombra d'esperit!
I esperant que la Llar us cridaria,
de la mort escoltàveu l'últim crit.
Dia vindrà que dreçarem la testa.
El «Dies irae» sonarà a protesta,
quan podrem dur-vos al pairal repòs.
I la Pàtria nostra, feta a trossos,
quan pugui donar terra als vostres ossos,
tornarà a prendre una ànima i un cos.