En el vessant de mar de la muntanya de Montjuïc, abans d'arribar al Morrot, hi ha el campament de gitanos sota la protecció del senyor Camil, el patriarca. Està format per una dotzena llarga de barraques situades a diferents nivells, unides per caminets guanyats a les males herbes cop de dalla, al voltant d'una esplanada on hi ha carros i un vigilant permanent arrecerat per quatre fustes mal clavades i una foguera que es veu des del mar. Hi ha qui diu, fins i tot, que el foc dels gitanos del senyor Camil ha confós més d'un mariner a l'arribada a port i l'ha fet embarrancar. Hi ha qui va més lluny i assegura que els gitanos del senyor Camil solen vendre's el contingut de la bodega l'endemà.
En Corvo i en Malsano hi arriben enmig del silenci, grills i estrelles, i es deturen a l'entrada. El primer va aprendre a muntar a l'Àfrica, quan la guerra, i el segon en els avalots de principis de segle, sabre en mà. Es fa un tip de dir que és un dels policies del famós quadre de Ramon Casas, però és mentida.
El vigilant els rep trabuc en mà, arma poc pràctica però molt dissuasiva, i els policies s'obren la jaqueta just per mostrar els revòlvers.
—Volem parlar amb el senyor Camil —declama en Corvo.
—No són hores —respon el gitano, gran i corpulent, de veu tranquil·la i posat d'aquí t'espero que et foto un gec d'hòsties.
En Malsano esguarda en Corvo. Té raó. Treure del llit el patriarca a les quatre de la matinada és, pel cap baix, imprudent.
—Avisa'l i que decideixi ell.
—No caldrà —una veu rogallosa que surt de la barraca més gran—. Chacote, deixa passar els senyors inspectors.
Abans no entren, tres dels fills del senyor Camil surten al pas i observen els policies desmuntar i lligar les regnes amb les mules. Els saluden amb el cap i es queden a fora per si el pare els necessités. El senyor Camil sacseja la dona, prepara'ls beguda, i s'allisa la roba. Canos, de front desert i celles pobladíssimes, amb els dits es pentina el bigoti en forma d'u invertida, i rep els convidats sorpresa amb una cortesia impròpia d'aquestes hores.
En Malsano s'adona que el seu company està molt confiat, però no para de vigilar l'esquena. No n'hi ha prou amb el fet que siguin gitanos (no els pot ni veure), a més són a casa del patriarca, sols, sense que ningú ho sàpiga, a les tantes i desobeint una ordre directa del superior. L'endemà, tant poden ser en una garjola com esmicolats i barrejats amb el pisto que alimenta els porcs d'aquella gentussa allunyada de la civilització, maleïda sigui.