En arribar a casa, Ponent vint-i-nou, tanca la Teresina a l'habitació de la porta corredora. L'emmordassa i la despulla, i li diu que si intenta escapar la matarà. L'estudia detingudament, i maleeix entre dents: és un sac d'ossos, sense greix ni carn amb què alimentar-se. Si se'n begués la sang ara mateix, seria com si no hagués pres res. Serà millor tenir-la a casa, anar-la encebant, perquè agafi consistència i pugui treure'n més profit. A més, ara que la té al rebost, pot controlar millor la necessitat que l'ha dut al carrer. Agafa unes tisores i amb quatre cops li talla els cabells, negres com l'ànima de l'Enriqueta, per bullir-los després amb all i farigola i prendre-se'n el brou. Mentre l'engreixi, podrà tallar-li les ungles, matxucar-les bé i fer-se unes papilletes, o fregar-li la pell i amb la seca que se'n desprengui preparar-se infusions. Sí, la tindrà uns dies a casa, la cuidarà com a l'Angelina, li donarà de menjar... l'Enriqueta es llepa els llavis, assedegada.