Els tres campanars de la vall de Boí
El campanar d'Erill,
com fita del temps vell,
de l'Art rumbeja el brill
com un gloriós joiell;
cel i aigües són l'espill
on s'emmiralla ell.
El de Boí és mes vell;
sobre un florit planell
on l'aigua canta i bull
aixeca son capell
mirant-se el negre escull
que copia en son cristall
els arbres de la vall.
Plantat a dalt d'un coll
s'aixeca de Taüll obrint,
com monstre foll,
de ses troneres l'ull.
Dels llamps en el perill
avisa amb son batall,
i prega per la vall
i el poble de qui és fill.
Tots tres fets a nivell,
entre cançons d'ocell
i veus de xaragall,
engeguen riu avall
ses llengües de metall
el càntic del temps vell
que el ventijol recull
i escampa per la vall
des de Boí a Taüll,
des de Taüll a Erill,
on s'alça el gran cabdill
amb inefable orgull.