Els portals
Guimerà és un poble sorprenent i pintoresc; no cal guia, es pot seguir pel carrer que es vulgui i, amb una mirada atenta, es troben angles verament bonics, portes, pòrtics, voltes, finestres i balconades... Ah!, si hom per atzar s'ensopega amb un bon home d'edat, aquest us invitarà a visitar el seu celler, al qual s'hi arriba per un túnel o foradada que va baixant fins a nivell de carretera, i on s'hi troben tots els estris que fan referència al vi, amb aquella magnífica bota mil·lenària; les teranyines hi són a l'ample, cal vigilar per la integritat de la testa. En sortir, us invitarà a un beure de vi de no gaire grau, però fi de gust.
Una de les coses que també sorprenen són els portals, que, en poc espai, n'hi ha per a triar a la recerca del més bonic i desigual... graó que puja, graó que baixa, llindar de fusta, de pedra, amb volta o rectangle i fins algun mal garbat; si bé les portes queden sempre ajustades, com per guardar millor la intimitat de cada casa, en obrir-se hom pot contrastar la varietat i disposició de les entrades i com l'espai queda tan ben aprofitat.
Hom hi pot admirar finestres i portals molt nobles en execució que no lliguen amb la resta de la construcció, senzilla i de poca imaginació arquitectònica; de segur que els portals i finestres són restes aprofitades dels castells enrunats de Guimerà o Ciutadilla, com també del monestir de Vallsanta.
Per al foraster, Guimerà és sempre una autèntica troballa.