Els excursionistes, en canvi, encomanaven a Inocenci llur ardor de patriotes bel·licosos. Tots plegats semblava que s'haguessin llençat a la muntanya en so de guerra contra el govern centralista opressor de Catalunya. Agrupats en petits escamots, segons les simpaties personals o l'interès de les converses iniciades, anaven espaiant-se al llarg del camí. I, en albirar-se en un revolt, se saludaven amb ostentoses manifestacions d'engrescament, com patrulles de mobilitzats que marxen a una guerra santa. I, quan els primers atenyeren el Santuari, reberen els ressagats amb visques a Catalunya i entonant Els Segadors amb un esclat de veus i de dissonàncies triomfals. Talment semblava que haguessin escalat l'últim baluard de l'enemic i que la senyera barrada esbategués al vent de l'altura, damunt de llurs caps rescalfats per la solellada matinal i per l'embriagament de veure el mar llatí que blavejava a l'horitzó, part d'allà de la beneïda terra empordanesa.