Els Corberes
El Corbera nou estén cases clares
en plaça d'humils, casetes pels horts;
Corbera de Dalt, eixampla uns ulls morts,
baixa, arruïnat, enmig d'atzavares.
Vora del Castell, en l'església vella,
on el Crist devot s'alça en la foscor,
no hi ha campanar i en veig la claror:
una hora emmudida ou la meva orella...
L'àvia l'escoltava en sa vida plena,
a Corbera enmig de muntanya i pla,
que és el pont segur d'ahir a demà,
que em dóna el mirall de goig i de pena.
Corbera del Mig on la llum reposa
en l'or dels teulats que canten igual
en la casa noble o en el vell cortal,
vilatge enclotat dins la plana enclosa.
En un món tancat el record regrana...
Seguint els camins que heu seguit infant,
Pare, vostres néts saben vostre encant,
cullen la dolçor de l'aspra magrana.
Els tendres olius i els clars paisatges
us fan tan present que ens doneu la mà
per anar a Sant Pere i a Sant Julià,
valls de soledat on munten imatges...