Els anys carreguen la memòria de records i el present s'impregna dels temps viscuts. Les places majors com jo, amb casa de la vila, mercat, botigues i bars, som una enciclopèdia de la vida i de la vila, sense fulls, però curulla d'història, de pensaments, d'il·lusions i esperances, d'amors i odis, de tot el que és humà, bo o malèvol o insípid.
La vida dels homes ha desfilat dins el meu clos, en la quotidianitat repetida del dia a dia, en l'alegria mandrosa de les festes, en els batecs turbulents dels temps de malastruc, en les hores destinades a guanyar el cel o els poders de la terra. Cada època té imatges irrepetibles, les banderes canvien com gira una fulla amb el vent, els homes continuen maldant per aferrar-se a la vida i les façanes de les cases es fan, creixen, envelleixen i es reformen. Mai no sóc la mateixa: en l'abundància faig goig, en la penúria tot magreja.
L'harmonia, no és el raciocini, el disseny, la simetria, el nivell, la perfecció avorrida. En el meu cas és tot el contrari, l'atzar, el temps i els porxos, que m'encanten.