El Valira
El Valira
(Naixença)
Fill de la pluja i la neu,
el Valira quan amaina
el gran fred, us el trobeu
que, acabant de néixer, arreu
va saltant com una daina
des dels Pessons a Tristaina.
El veieu fent saltirons
des de centenars de fonts
grans llacs i estanyons.
Ja fugint de l’altura
per canals i canalons,
per torrents i torrentons
i ribers i riberons
que escala són de graons
per un do de la Natura
que el país ens configura
des dels cims a la planura.
I el seu doll es fa abundant
perquè s’hi van ajuntant
i joiosament relliga
en aquesta terra antiga
que tot sol va agermanant
i fa de tothom amiga,
ardida i plena d’encant.
–“Sempe riu, el riu Valira?”
–“No ho creguéssiu pas, senyor!”
–diu una dona que el mira
amb una mirada d’ira
i de tant en tant sospira
amb un aire entendridor.
“El veiéssiu quan, felló,
tot ho malmet i regira,
les cases per terra tira
i amb un braolar de por
se’ns emporta de traïdor
el bestiar mamelló
que guardàvem per dur a fira
talment aquell tonedor
que s’enduu ovella i velló
quan ve i el ramat tosquira.”