El taxi ens ha deixat en una vorera de la Rambla, on una placeta l'eixampla i va permetre d'enlairar-hi un monument al creador del teatre català, Pitarra. El pare es reconeixia fascinat per una escultura que sembla voler mantenir-se al marge de la munió de gent que sovint atrau i canalitza la Rambla, però al mateix temps en participa amb l'autoritat de qui sembla dir: jo m'he muntat aquí un altre escenari per observar l'espectacle de la realitat. El Roger no critica ni elogia 1'escultura; es limita a precisar que fou una manifestació típica del recargolament de la corba que tant agradava als modernistes, que pren tota la seva força a la peanya. M'ha fet gràcia de veure un vellet assegut prenent la fresca de la marinada. Quan ho he comentat al Roger, m'ha reconegut l'encert de l'observació: abans, conta, segons a quins carrers, hom trobava a l'hora foscant gent asseguda a la cadira que havien baixat al portal, tal com ho feien als pobles; la calor de l'estiu els obligava a fugir de la calda que tenallava les cambres asfixiants d'uns pisos petits com un sospir.
Pitarra dóna l'esquena a l'hotel Espanyol. Quan en Roger me l'ha mostrat, he sentit una fiblada al cor. I no pas per l'edifici, que és d'una lletjor aclaparadora, sinó per haver estat la residència dels pares cada vegada que tornaven a l'estimada Barcelona. Diu que conserva el mateix aspecte, però que l'ambient ha sofert una transformació divertida. Abans, el mateix bar restaurant que ocupa tota la planta baixa era ple de putes i de macarrons, però sobretot d'eventuals clients i de floreros. Com que no he entès el significat de «florero» me l'he fet explicar i he trobat que és una paraula deliciosa: quan als prostíbuls la mestressa observava amb disgust que hi havia massa homes que havien entrat al saló i que encara no s'havien «ocupat» (un altre mot formidable per donar a entendre que no havien triat), s'encarava amb ells, ja que n'hi havia que només volien mirar per excitar-se i prou, raó per la qual els anomenaven «floreros», i els feia fora. Aquell paisatge humà s'explicava per la proximitat d'una sèrie de cabarets i de bars per alternar. Em conta el Roger que la reforma de la Ciutat Vella ha transformat tota aquesta zona, on van introduir la Universitat Pompeu Fabra, amb l'esperança que aquesta injecció de vida jovenívola ajudés a refer un barri condemnat a ser el gueto de la droga. El canvi s'ha volgut fer sense violència i amb suavitat, raó per la qual els universitaris, no solament alumnes, sinó també professors, conviuen encara en aquest bar. M'hagués agradat de seure a la terrassa i sentir-me Pitarra de peu pla, amb aquest fons d'una Rambla que a hores d'ara no he pogut tastar. El que encara no he aclarit, i ho he de preguntar a la mare, és per quina raó el pare va canviar només un nom i aquest nom és el de l'hotel Espanyol, quan en realitat sempre s'ha dit Cosmos.