El Roger m'anuncia que arribem al pinyol del Barri Xino, és a dir, al carrer de Sant Ramon, que és ple de gent al bell mig del carrer: dones velles, lletges, ventrudes, despintades, desencaixades, camagrosses i abonyegades de varius a punt d'esclatar, esdentegades i amb els cabells greixosos, i, malgrat tot, la majoria trontollen enfilades damunt dels talons: talons gruixuts o agressivament fins, alts o baixos, però sempre talons. Per què aquest lligam indissoluble entre l'erotisme i el taló? Algunes d'aquestes dones han sobreviscut als decennis i semblen talment haver inspirat al pare, així com alguns dels homes palplantats o que vagaregen per la zona amb aire de perdiguer que empaita la peça amb neguit. Homes també lletjos, la majoria grans, amb vestits fosquejants i lluents i deformats, amb pantalons que ja han perdut la ratlla i amb genolleres: un d'ells porta boina. Un coix parla amb una puta que no li fa gaire cas i sembla defugir la seva insistència. He topat amb el baix ventre que va centrar la novel·la, i l'he reconegut malgrat la transformació urbanística. He sentit una emoció especial: la del retrobament del pare a través de la realitat que el va ajudar a crear la ficció, una ficció, però, ben relativa. I aquesta realitat em provoca reaccions i sensacions que no imaginava. M'adono que s'estableix una relació i un desig de diàleg i d'acostament. Fins ara ho havia vist no gaire allunyat, però sí extern, distant, aliè, i ara, en canvi, tinc la impressió de sentir-me abraçada per una realitat que posseeix el tremp de quelcom propi o molt pròxim i que m'afecta. El Roger m'ha contat una escena històrica esfereïdora. Quan va esclatar una revolta a començament d'aquest segle, anomenada la Setmana Dramàtica, sembla, tota la ira dels insurgents es va desfermar contra els béns i les persones de l'Església, vives o fins i tot mortes! Aquest fou el cas de Climent Garcia, que, malgrat la seva joventut descarada, va passar a la història: aquell carboneret, per haver-se apoderat d'una mòmia de monja exposada al bell mig del carrer, haver-la abraçat i haver ballat una bona estona davant la massa enfervorida, fou condemnat a mort i executat. Doncs bé, tot això va succeir en aquest mateix carrer de Sant Ramon.