El primer matí a Viella
El primer matí a Viella
tot s'obria sense clau,
d'un balcó davant església,
d'un balcó pintat de blau.
Els orèndols m'han cridada
perquè el cel és cristal·lí,
els tillolers de la plaça
els desperta un aire fi.
Tot de llum és el rellotge,
sempre vetlla el campanar,
fa l'ull clar dintre la fosca,
ara el dia el fa aclucar.
Els orèndols entornegen
aqueix sol que va minvant,
i més alt que ara punteja,
l'altre sol criden, xisclant.