El primer interior de llibreria que vaig conèixer fou el de l'Española, de la Rambla del Mig, als baixos de l'Hotel Orient. M'hi va portar el meu pare, que a la segona desena del segle col·laborava a «L'Esquella de la Torratxa», periòdic que amb «La Campana de Gràcia» era cuinat i administrat en aquella tenda. Tenda de dimensions molt reduïdes, sense cap més seient que el reservat en exclusiva a Santiago Russinyol, el déu de la casa, que diàriament i en caure la tarda hi tenia la seva tertúlia. Probablement, allí jo el vaig veure per primera vegada, amb la seva barba que li rossejava l'escalfor de la pipa. A la Librería Española recalava, quan venia de Mallorca, Gabriel Alomar, que era l'altre gran home de «L'Esquella», tan identificat amb el setmanari i amb el seu editor, que aquest àdhuc l'estatjava a casa seva, al pis del carrer d'Escudellers. També Gregorio Martínez Sierra, si es trobava a la nostra ciutat amb la seva companyia de teatre, amb Catalina Bárcena d'estrella, freqüentava la Librería Española. Si no comptava Russinyol amb cap d'aquests interlocutors il·lustres, conversava amb l'amo i amb l'administrador del negoci, Josep María Burgas, poeta festiu sota el pseudònim «Mayet» i saineter remarcable. Una comèdia seva, Gloriós Sant Medir o la Colla dels Tibats, assolí un gran èxit. La reunió, segons les èpoques, es completava amb els redactors i els dibuixants de torn de «L'Esquella» i de «La Campana» que de la mateixa manera que apareixien, desapareixien, queixosos del tracte econòmic que els donava el propietari de les publicacions i de la llibreria, n'Antoni López i Benturas. Un cert temps, per exemple, vingut de Girona, va treballar a «L'Esquella» Prudenci Bertrana, que en les seves memòries ha traçat un retrat més aviat àcid del senyor López. L'acusava de retribuir malament als escriptors, de pagar-los amb parsimònia...
—Vols que t'expliqui un conté jueu? —solia dir l'humorista Àngel Ferran—. Doncs bé, vaig a cobrar a can López.