El port
Una mica corbat com bassiol
perquè puguis, ciutat, jugar a vaixells.
Quina alegria de secrets castells
acomboiant el marinesc estol!
Cau damunt l'aigua un escampall de sol
i alcen les quilles argentats riells.
Per sobre els pals avancen els ocells
d'ales esteses en solemne vol.
Quan al capvespre, de jugar cansada,
obres el pas a alguna nau i es bada,
fora de port, el caminet pregon,
els mariners des de coberta et miren
i amb ull sedent la teva llum aspiren
per emportar-se-la a passeig pel món.