El port? Magne joiell
quan ve l'hora foscant.
Els molls formen l'anell
i el far el diamant.
Són els fils del telègraf un pentagrama
on posen notes gaies els ocells
per a que canti l'ària més autèntica
el baríton ingènit que és el vent.
El temps és una mar que no comença,
el temps és una mar inacabada.
L'home nada en el temps, ple de sofrença,
car el minut demana una braçada.
I quan el braç no vol seguir la pensa,
la mar –victòria de la mort- es bada.