El dromedari és un excursionista...

Autor: Prudenci Bertrana i Comte
Obra: Obres completes , 1978
Pàgines: 1048-1049

El dromedari és un excursionista que es porta la muntanya a l'esquena. Té una cara petonera i remou les parpelles com si sempre estigués entendrit. Avesat al desert eixorc, creu que el nostre Parc de la Ciutadella és el paradís terrenal, però no s'explica què hi ha vingut a fer. Medita hores i hores, arrimat a la cleda. Bèstia de sorra i xafogor, li agrada l'herba i la pren amb deler de les mans de la quitxalla. El con­traria, però, que aquestes mans siguin tan xiques. Si Déu les hagués fetes grosses i fondes com un cove, l'univers seria perfecte. També enveja, de tant en tant, els corredors pedestres que s'entrenen en els passeigs, precedits de ciclistes. S'imagina que troten amb fàstic i que són mereixedors de la seva cleda. Creu que, si es posessin de quatre grapes, farien més camí. Amb quin goig els donaria una lliçó! Es mofa de la dèria humana de fer habilitats reservades als dromedaris. De bon gust se'ls posaria damunt la gepa, on farien certa patxoca i arribarien més d'hora. (Enganyat per la indumentària, els pren per salvatges que tenen pressa d'arribar a algun lloc.) De passada, ell es desentumiria els rems, que prou li frisen de ganes de trotar. Però, en fi, com que és una bèstia de les més resignades que existeixen —prou es llegeix en les seves fesomies—, pensa que tant se val i que, fet i fet, estalvia els unglots a benefici dels qui venen sabatilles.