El dia que vam anar al Mèdol feia un sol de foc, però donava gust de caminar sota els pins, l'ombra dels quals és una delícia. I l'olor. El Mèdol és la matriu d'on sortí Tarragona fa més de vint segles. Al fons i al mig de la magna pedrera, entre pins i els llentiscles, hi ha l'agulla de pedra, la fita alta i enorme, que els constructors imperials van deixar-hi, a tall de signatura vertical inesborrable —almenys fins ara—.Vam tocar, ritualment, amb la punta dels dits, la base de l'estela i vam sortir embaumats d'espetuc i fullaraca.