El cingle bombat del Montsant, gris-blau i rosa, senyoreja majestuós damunt els enderrocs de Scala Dei que s'amunteguen vora un flumissell parlador. Durant els bons temps del convent, hom arribava a la cartoixa per un camí suau i delectable. A estones tenia unes creus amb seient entorn, i els frares hi reposaven quan setmanalment eixien de la clausura per al seu divertiment. Ara el camí és esventrat i les creus i els graons que les subjectaven, tot plegat qui sap on para.
Sota el dosser de l'olivereda apareix, nu i mig soterrat, l'arc que donava entrada al convent. El frontis monumental de la clausura es manté dret i sol, al fons, redossat a la muralla. Per l'ull esbatanat de les finestres, el Montsant mostra els tons ataronjats del cingle. Els esbarzers no deixen sinó un estret passadís, el qual, per sota les arcades de l'atri, permet d'arribar a l'església.
El temple roig, fet de carreus d'arenisca, es mostra descarnat amb la gran volta oberta. L'heura recobreix bona part de les parets interiors i, en el sòl, remogut, arrelen, plens d'ufana, esbarzers i baladres.