El cavall i la mar
Sense pausa ni pressa va el cavall
arrossegant i arrossegant la rella
damunt la terra secament vermella
on creixen l'argelaga i el cascall.
¡Quina monotonia té el treball
que amb tirànica pauta es descabdella!
El ritme vell jamai no es renovella:
avall i amunt, després amunt i avall...
Però quan ve el diumenge —hores serenes—,
l'agrícola s'emporta a les arenes
el seu company de joies i de dol.
I el cavall pren el bany batent les potes
que fan escumes altes i remotes
dins la mar tota blava sota el sol.