El camarill
Oh Mare de Déu que esteu retirada
en el Camarill, de flors enramada,
de doble posat i aire primitiu,
bé senyoregeu dins el bosc soliu!
Verge venerada a l'alta muntanya,
teniu el color del pa de Cerdanya;
coronada d'or i amb blanc mantellet,
que us vingui de grat l'humil ramellet.
Quan la vostra ermita és ben forrollada,
en el Camarill us fan serenada
quatre àngels músics a cada cantó:
l'hauran ben apresa, al cel, la cançó.
S'apropen els pins, han clos d'una tanca
la capella clara dins la nit tan blanca.
Us adormireu al cor de la neu...
Farà un bres igual la Font del Romeu.