Diuen que Sineu és el centre de l'illa. El centre d'Es Pla, doncs? Sí, però no hi falten pas els turons. Amb boscos d'alzines, no gaire extensos, en general, però que s'han preservat més que en altres llocs. Hem passat prop d'alguns d'aquests alzinars, i he tingut la sensació que al voltant de Sineu el paisatge tenia un cert luxe d'arbres i sotabosc. I ara, entrant al poble, m'hi sembla trobar un aire de capital comarcal. Al segle XIV va ser residència reial, i això vol dir també comercial i, per tant, comunicacions fàcils amb Palma i amb la resta de l'illa. I després hi va arribar el tren...
El mateix tren que molts van agafar per emigrar a altres terres, però l'emigració no va ser un fet exclusiu de Sineu.
Anem directament a l'hotel, al carrer dels Bous, per donar senyals de vida i córrer cap al mercat abans que el desmuntin. L'hotel no porta un nom popular, com és habitual -Sa Bisbal, can Bagot, es Figueral Nou- sinó que es diu, curiosament, «León de Sineu». Trobaré l'explicació quan vegi, a la plaça tocant a l'església, l'escultura d'un lleó alat, símbol de l'evangelista Marc, patró de Sineu. No gaire lluny, al Fossar, hi ha un original monument. És la realista figura d'un ciclista, Francesc Alomar, fill de Sineu i que va morir d'accident l'any 1955.
El mercat es d'una extensió i d'una vitalitat sorprenents. Comença a la gran plaça del Fossar, que té dos nivells, s'enfila per carrerons i omple la plaça de l'Església. Conserva indicis de l'antic mercat de bestiar, que va ser una concessió del rei en Pere el Cerimoniós. La presència del bestiar ja és mínima -alguns xais, galls i gallines, ànecs, perdius, i en alguna gàbia llegeixo: «Raça autòctona mallorquina». Aquí també s'hi troben mes d'un centenar de parades de roba, objectes de cuiro, artesania, aliments, i molts venedors negres. Hi ha una gentada que va lentament amunt i avall, que s'enfila pel carreró -cobert per un arc- que separa l'església del campanar, que es va aixecar separat del temple, i els pareos i tovalloles de colors molt vius destaquen, penjats, en la paret de pedra de l'Església. I els possibles compradors però segurs badocs continuen cap a la plaça de l'Església, on hi ha fruita i un garbuix de productes, i encara els estrets carrers del darrere es fan més estrets perquè hi venen penjolls, cinturons i productes de tota mena.