Des de les Closes, II

Autor: Maria Àngels Anglada i d'Abadal
Obra: Columnes d'hores (1965-1990) , 1990
Pàgina: 62

Des de les Closes, II

 

Recorda sempre aquesta claror

de la tarda —assuavida

pel trenat dels xiprers i dels llorers

flairosos— com la veus, ja enyorant-la,

darrera els finestrals.

 

Recorda sempre aquesta claror

gràvida d'ocells quasi tots invisibles

fora d'una cardina que es gronxa

a la branca més alta del més alt xiprer.

 

Així la tarda del cor, abans resplendent,

és entelada d'ombres allargades

i d'aquest gris que em crida

el nom més estimat.

I també els ocells que em cantaven a dintre

s'encauen, errívols, i només

molt de tant en tant

un s'escapa, s'eleva del llac del silenci

i assaja una cançó des de la branca arrelada

en la llum de la fona amorosa memòria.