Des d’allí la vista s’extasia...

Des d’allí la vista s’extasia en la contemplació, a vol d’aucell, de la vall de Les Escaldes i Andorra, rodejada, closa, per aquell marc grandiós de muntanyes que tantes voltes hem nomenat.

Situada l’iglésia al bell mig d’un vastíssim planell englevat, però a la vora mateix del cingle, se destaca majestuosament sobre el fons del cel. El dia que nosaltres ens hi trobàrem, sota un sol radiant i una atmosfera diàfana de setembre, oferia aquell planell, amb la silueta de gegantines muntanyes i la presència d’aquella torre mil·lenària, que ha vist néixer i morir dotzenes de generacions, i que en aquella altitud ha vist congriar tempestes de furor apocalíptic, restant sempre incòlume; oferia, diem, un encisador aspecte.