De mos records d'escolà de Sant Domingo, ne podria escriure ben bé tot un llibre, perquè puc dir que allí es va esmunyir dolçament tol lo temps de ma infantesa, com més tard hi trobí les primícies de ma carrera sacerdotal. Lo curs de l'any, l'alternativa de les estacions, en una paraula, lo meu calendari infantil, era regit i governat per la successió de festes de Sant Domingo. Venia el Nadal amb ses alegries íntimes de guarnir a l'altar major lo pessebre, amb unes hermosíssimes figures de pastors que havien pertanescut a la família Casas (a) Xerino, cèlebre pels seus pessebres, i amb una volior d'angelets de totes mides que quan els trèiem de les capses, me semblava que havien de posar-se a volar.