De les cases dels March, la que tenen a Gandia, i el casalot de Beniarjó, seran les més importants en la vida d'Ausiàs. La de Gandia és la casa-palau de la vila, situada al carrer Major; la de Beniarjó és l'alqueria. La de Gandia té una concepció urbana, la de Beniarjó és rural.
La de Gandia, la podem reconstruir com el palau del gòtic civil, amb la portalada i l'arc de l'entrada, amb els senyals i l'escut de la família treballats en pedra, un cobert només entrar, un pati empedrat, un pou i l'escala lateral que du a les dependències privades, situades al pis noble. Aquest palau el podem dibuixar relativament luxós, bé que més senzill que el del senyor duc, amb consistents mobles de fusta i els estris, atifells, vaixelles, cofres, roba i eines imprescindibles en una llar de senyors. Hi ha la part baixa amb la cuina, i, a més, l'estable i altres dependències, on habiten criats i criades, esclaves i esclaus, vailets i fadrines, així com animals: mules, rossins, gossos... També, com Garcia-Oliver escriu: «Dins els cofres i les caixes de fustes excel·lents, els March conserven quantitats fabuloses de peces de parament de llit i de la llar, com també de peces de drap de lli i de la «terra», per a confeccionar vestits i futurs aixovars. No hi falten les robes fines, de draps cars forasters per a les ocasions, ni les perles ni les joies previsorament marcades amb els diners dels March i el gall dels Ripoll»
A través d'una portella, la casa dóna a un hort interior, mig jardí, mig corral, on hi pot haver des de fruiters i flors oloroses, fins a animals domèstics, com porcs o aviram, molt apreciats per amenitzar quan calga la taula ben parada dels senyors. No poden faltar en aquest hort enjardinat, rodat d'alts murs, tancat a les indiscrecions del món exterior, racons on retirar-se a llegir, meditar, jugar, sestejar..., imaginar les dolceses de la fina amor o plànyer en soledat les amargors més dolgudes.
Per una escala situada en un angle del pati central que té una balconada amb arcades, s'arriba al pis. S'obrin les portes. Sala i saló, salonets i racons, cambres amb llits... «A dalt, la cambra major és la que ocupa el matrimoni. Ací han concebut els fills i ací és on probablement els infants han vingut al món. Es l'estança més privada, més tancada a mirades curioses i inoportunes. Tot el que realment és de valor s'hi troba ben guardat, especialment les valuoses peces d'argent i els diners...» ens diu l'historiador citat, reservat i respectuós, quan dibuixa amb discreció pudorosa l'habitació on els fills de Pere March i d'Elionor Ripoll han estat engendrats o parits al seu moment.