Conclòs el curs de 1834-1835, me'n vaig anar a casa meva i no vaig voler tornar a la universitat: la guerra i la revolució anaven refermant, i jo preferia a la carrera universitària la foscor de la vida domèstica. A finals de l'any 1837 es va plantejar a Vic una càtedra de matemàtiques; i com el càlcul i la geometria no són ni cristins ni carlins i per altra banda la foscor del lloc no cridava l'atenció, no vaig tenir inconvenient d'encarregar-me d'aquest ensenyament que va continuar durant quatre anys. I és de notar que havent-se fet una funció solemne en l'obertura de l'establiment, vaig pronunciar el discurs inaugural, i no vaig pronunciar ni una sola paraula de política. Els testimonis viuen, i són a Vic. Del meu comportament en l'ensenyament no sóc jo qui n'ha de parlar, tots els que em van afavorir amb la seva assistència saben que no vaig dir mai ni una sola paraula de política. Més d'un cop va passar que s'interrompien els càlculs amb les campanades d'alarma o el toc de generala: si era possible continuar, continuàvem; o sinó, ens aixecàvem tranquil·lament i marxàvem. Els meus afanys es dirigien a obtenir bons deixebles; cosa que vaig aconseguir, tant en la part elemental, a què estava obligat, com en la sublim que vaig voler ensenyar, sense que estigués continguda en l'assignatura.