Cant Dotzè (fragment)
Mausoleu de la noblesa
era l'ampla nau sospesa
dins el cel, com per miracle, sobre aquells esvelts pilars.
Sota ses lloses gastades
reposaven els Çanglades,
els Serraltes i Pujades,
els Sunyers i Çaforteses, els Oleses i Catlars...
Sota l'alta creueria,
dins on mor la llum del dia
a través dels blaus i grisos del polícrom finestral
i de les pedres polides
de les pilastres florides,
heu's-lo allà, les mans junyides
i amb la creu de Calatrava sobre el pit, el Comte Mal.
El convent li dava entrada
amb processó i creu alçada.
A la llum de les antorxes i al redoble del tambor,
dins la nau fonda i tranquil·la
han passat en doble fila
tots els frares de la Vila,
els jurats amb llurs gramalles, els prohoms amb llur penó.
I dins l'ampla i fonda ossera
han baixat sa calavera.
A la nit d'ombres eternes i al glaç de l'etern hivern,
als horrors i a la pastura
dels verms i la podridura
han lliurat sa carnadura...
I s'ha fet sobre la tomba un silenci sempitern.