Cançó de les altures (fragments)
Si vas com jo endarrer de llum més pura,
si t'acuba aquest baf,
deixem la malaltissa polseguera
dels calitjosos plans.
Pugem, pugem plegats a l'alta serra
on tot és bell i sà,
on s'estenen pels troncs les barbarel·les,
les heures pels cimals.
No temis los reclaus ni les caigudes
per l'aspre penyalar:
la terra allà no embruta ni es fangosa,
la pols no puja tant.
I quan l'ombra s'estenga i l'estelada
comenci a espirejar,
damunt la terra dura i sanitosa,
davall l'espès brancam,
quin bon dormir, ma vida, que hi faria!
quin so tan reposat,
fins que la piuladissa matinera
i el picarol llunyà
i el marruqueig de los coloms salvatges
dolçament arribàs!