Campanars de formes sempre emocionades d'altitud. Allò més alt del poble, ells; i per a sentir bé les distàncies i mostrar-se serenament a tot voltant dels termes, es deixen despullades les temples. Però el Campanar de Calp, no. Damunt la mar, enfront dels penyalars de porpra, a la proximitat de l'esgallament del barranc del Mascarat, no vol les exaltacions invocadores dels altres campanars; no pot ser l'aspiració de predomini i de síntesi del poble. Ha crescut blanc, llis, i, veient-se dalt, va jutjar que era massa per a ell la seu de Naturalesa que li correspon, i va tenir l'encert de senzillesa de cobrir-se amb un bonet rural d'algeps.