Campanar
Campanar alt i altiu
de la ciutat captiu,
senyor de la ciutat;
quan comença l'estiu
el seu cap és un niu
d'orenetes voltat.
Campanar dret i fort
que domina la mort
blanca i freda, de gel;
allà lluny veu el port
i li enveja la sort
d'ésser blau com el cel.
Campanar voltat d'aus
com el port ple de naus
i les naus plenes d'or;
a les cases, com caus,
a sos peus, els esclaus
veu lluitar sense cor.
Campanar, guaita ert
que l'altívol Desert
mira al lluny, com un fill;
al terrer roig i verd
no ha trobar res més cert
que l'atzar i el perill.
Campanar, ple d'afany,
no ha volgut fer el plany
de sa greu solitud.
Campanar, sembla estrany,
és el més bon company
de l'atzar que ha perdut!