Cal enfilar-se més per arribar al nucli més antic d'Horta, fet de carrers estrets que s'entortolliguen, s'estrenyen, pugen i baixen, on s'hi veuen cases en mal estat i d'altres refetes sense massa respecte, potser, al caràcter tradicional. Però qui sap si això és la tradició, precisament: anar fent sense programar gaire. Al capdavall, el vell poble d'Horta devia néixer, si observem la configuració d'aquests carrers, amb la clàssica espontaneïtat de qui va acumulant cases i no sap que ha de fer urbanisme. No és estrany que l'amuntegament de volums hagués interessat Picasso.
Però hi ha edificis notables, escampats per aquest atapeït turó, i dues places ben estructurades, la Plaça Major, la de l'Església. Els porxos són bonics, llàstima, sobretot per als fotògrafs de la pedra, que hi deixin alguns cotxes. Picasso va viure aquí, a la casa del seu amic Manuel Pallarès, i ja devia veure els gats d'aquests carrers. Perquè si en altres pobles de la Terra Alta m'han rebut els gossos, a Horta només veig passar gats.